L'amor és l'actitud més bonica d'un revolucionari

Cada vegada em dono més compte de que estic envoltat política...
Però soc humà, avans de roig, punk, anarcosindicalista o el que siga...
Però realment tot se'm mescla... Fins i tot l'amor!
Diferents corrent polítiques m'han dut a estimar gent com mai.
Gent que mai no hagués conegut si hagués estat un "pijo" o un "killo"...
Amics, amigues...
I d'aquesta gent, amb molta puc xerrar de música, des de la música més hardcore o punk fins la música més tranqui del reagge, també puc xerrar del dia a dia, de l'insti, de politica...
Sobre tot.
I tothom ha dit a una persona especial "t'estim", "m'agrades" o "estic boig per tu", però hi ha pics que costa més que a altres, molt més...
A mi mai m'ha costat dir-ho, principalment per que mai he estat enamorat, però a una d'aquestes persones de les que us xerro, m'és impossible dir-li, totalment impossible, i sincerament, ara sí estic enamorat.
I quant més penso en la gran oportunitat que he tengut fa només unes hores, més estúpid em sento.
I m'es molt fàcil dir-me "ja li diré el pròxim pic", però quant més a prop és troba aquest suposat dia, més por i angúnia sento...



ELS PUNKIS TAMBÉ TENIM SENTIMENTS, PER MOLT ANARCOCOMUNISTES QUE SIGUEM!
:)




Us deixo aquí als

Toots and the maytals-52-46 was my number